Rotllana

Som una associació sense ànim de lucre que treballa pels infants, joves i comunitat amb una especial motivació per donar suport a les persones amb menys oportunitats.

Les entitats juvenils de lleure, “al límit” de la seva capacitat económica

Compartim integre aquest text de Javier Torres que va aparèixer al Diari de Badalona. El temps passa i les necessitats no s’aturen…

 

entitats al limit diari de badalona

“Continuem aguantant però estem al límit. La gent es cansa de lluitar i marxa”. La situació de les entitats juvenils de lleure de Badalona és incerta i precària des de fa quasi un lustre. L’entrada del Partit Popular a l’Ajuntament va provocar un canvi en les polítiques de Joventut i una reducció de la inversió en els projectes de les associacions, finançats a través del programa Vadejoves, que va debilitar la xarxa local. Pràcticament condemnades a l’ostracisme econòmic, les associacions han pogut sobreviure gràcies al voluntariat i l’autogestió, però han perdut massa social ens molts casos i han hagut de congelar iniciatives i activitats per manca de fons.

Pràcticament un any després de l’entrada del nou govern, diferents representants juvenils coincideixen en el canvi de línia que s’ha produït i el restabliment del diàleg, però també en la falta d’actuacions concretes per reparar la situació. “T’entenen i la onda és bona. Hi ha reunions i comunicació, però l’acció no hi és. Van dir que hi treballarien, però de moment estem com estàvem”, manifesta en Víctor, de la Mussara, l’entitat juvenil de referència a Sant Crist. “Hi ha bona relació, però cap canvi material. Tot el que es va heretar del PP continua”, apunta la Marta, del Kaja Gripau Blau de Morera.

La Rotllana, al barri de La Salut, també va perdre la gestió del local de Ricard Strauss a través d’un concurs que, com en la resta de casos a la ciutat,va guanyar la Fundació Pere Tarrés. Almenys en teoria. A la pràctica, l’entitat de la zona sud va negar-se a abandonar l’espai en el que desenvolupa la seva tasca social i de lleure des de fa anys, i allà hi segueix, tot i no tenir el suport econòmic i personal corresponent, que rep la Pere Tarrés i destina a Morera i Lloreda, on administra dos espais més. “Estem igual que fa un any, però sense la por que vinguin a fer-nos fora del local”, exposa l’Olga, una de les portaveus ‘rotllanenques’.

A nivell econòmic, però, la subsistència és molt complicada. Les subvencions ordinàries no arriben als 5.000 euros, i només en despeses de subministrament, per exemple, la Mussara paga més de 3.000 euros anuals. “Alguns projectes estan parats i altres en la seva mínima expressió. I el problema és que les necessitats a zones com la nostra s’han agreujat, però no podem donar resposta”, lamenta en Víctor. La Rotllana, per la seva part, fonamenta la major part de la seva tasca en el voluntariat i en els fons que reben d’administracions supramunicipals, d’Europa o d’entitats privades com Roca i Pi o La Caixa. “Els barris en els que estem necessiten el treball social de lleure, cal establir convenis de col·laboració amb l’Ajuntament”, considera l’Olga.

El Kaja, en canvi, ha intentat mantenir el seu funcionament compartint l’espai del casal amb la Pere Tarrés. Tot i que l’associació s’ha hagut d’adaptar a les formes de la fundació, van preferir optar per una mena de “fusió” per tal de poder mantenir els projectes amb els recursos necessaris. “Estem compartint casa nostra, però preferim fer-ho per evitar polèmiques i poder seguir treballant al barri”, afirmen. Això sí, i com les altres entitats de lleure, esperen que el govern replantegi els concursos de programes dels casals juvenils i la gestió torni a les “entitats del territori”.

Conclave d’entitats i joves al Badiu

A nivell econòmic, tot apunta a que, de moment, no es donaran grans canvis. Els contractes dels casals de Lloreda i Morera, almenys, es prorrogaran un any. El govern explica que vol fer “les coses bé” i que cal reflexionar sobre els programes de joves i definir bé els projectes, quelcom que requereix mesos de preparació i treball administratiu. En aquest sentit, l’actual gestió de la Pere Tarrés, que valoren positivament, continuarà fins que es decideixi de quina forma reestructurar les inversions.

Aquest 2016, el pressupost de Joventut augmenta fins als 350.000 euros, com també ho farà la partida destinada a subvencions juvenils. No obstant, tot plegat no es començarà a veure reflectit fins d’aquí uns mesos. Quant a les ajudes a les associacions, fonts municipals expliquen que, com la resta de subvencions, les de joventut també es regiran a partir d’unes noves bases que millorin el funcionament del sistema i no suposin un “ofegament” per a les entitats. Per al govern local, Joventut és una prioritat, i prova d’això, afirma Dolors Sabater, és que és una de les competències d’Alcaldia. A partir d’aquí, resta per fer un complex treball per incorporar la mirada juvenil a tots els departaments municipals, així com una àmplia lectura per saber quines polítiques vol aquest sector de la població.

El proper dimecres (18h), precisament, l’Ajuntament celebrarà al Badiu Jove una trobada que pretén congregar totes les entitats de joves de la ciutat, així com jovent no organitzat que vulgui aportar idees per als reptes que Badalona hauria d’entomar en àmbit de joventut. Serà la primera sessió d’un procés de reflexió que ha de posar les bases de la política juvenil del mandat. Un dels temes sobre la taula, per exemple, serà el Pla Director en vigència, de 2006, i la reestructuració que pugui necessitar. Abans d’estiu, avancen fonts municipals, tindran lloc unes jornades en les que es debati profundament sobre tot plegat.

Reformulació del Consell de Joventut

Les reflexions semblen no ser només cosa de les polítiques municipals. També algunes veus han expressat la necessitat de replantejar les línies de treball al si del Consell de Joventut de Badalona, que fa unes setmanes va celebrar la seva Assemblea Ordinària General (AGO), on es va renovar el seu secretariat. Un dels principals temes de debat va ser la necessitat d’estendre la participació al Consell i implicar més persones i associacions.

Algunes veus, como ara la de La Rotllana, consideren que, si bé les joventuts polítiques estan notablement representades, la presència d’altres entitats juvenils, com ara de lleure o culturals, ha anat a la baixa els darrers anys, i que això s’ha plasmat en la reducció del consell i de la implicació de la xarxa associativa. Algunes de les conclusions de l’AGO, doncs, va ser reflexionar sobre les funcions que les entitats i el jovent esperen del Consell i buscar fórmules per guanyar en representació i fer partícips moltes més persones.

Podeu consultar la noticia original aquí

 

 

Deixa un comentari