INAUGURACIÓ ESCOLA A GUMAL- SENEGAL
Complir desitjos és possible, connectar dos països de dos continents, tan llunys i tan propers, també ho és.
Aquesta última setmana de Març, tres membres de la nostra entitat han baixat a Gumal, Senegal, per poder inaugurar l’escola que hem construït durant el 2018 i que culmina la nostra ajuda a un projecte de suport a l’escolarització al que donem recolzament des del 2016.
La proposta de l’escola va arribar com un somni, amb tota la il·lusió de poder apropar-nos a la realitat senegalesa, crear vincles, conèixer millor la cultura i tradicions i generar un intercanvi entre la nostra comunitat i l’africana.
Des del 2016 va ser molta la gent que es va sumar en el projecte: joves, pares i mares, entitats, músics locals, professors.. als que sumem també l’Ajuntament de Santa Maria De Palautordera, i l’ universitat de treball social de Romania, que ha mobilitzat la societat civil de Timisoara. Hem de fer un especial agraïment al Cosmin Goian i a la Mònica Munteanu.
En representació de totes i tots vam anar a Senegal, carregats d’il·lusions, i material escolar i esportiu.
El viatge ha estat una molt bona oportunitat per parlar amb el professor de l’escola, conèixer de primera ma el procés, els infants i els seu desenvolupament acadèmic.
Actualment, ens explicava Monsieur Biaye, hi ha dues classes, respectivament amb 56 i 52 alumnes, els primers al seu tercer curs, i el segons que finalment van poder accedir aquest any, gràcies a la construcció de l’escola, que té dos aules. L’edat dels alumnes va des del 6 anys fins al 14, i estan dividits per nivell escolar.
“L’educació és l’oportunitat real d’apoderar els nens perquè descobreixen el seu potencial, desenvolupin les seves competències, i puguin decidir que volen ser de majors, i com ajudar i ser part del desenvolupament del poble i la millora de la qualitat de vida..és per això, pares i mares, que heu d’ajudar els nens a arribar puntuals a l’escola i no tenir més carregues a casa en horari escolar”. Així Mr Biaye va parlar a les famílies. Únic professor des del 2016, i únic professor que va acceptar el repte de traslladar- se a un poble perdut i començar des de cero amb els infants, Mr Biaye ens explica l’evolució dels nens, no només en termes d’aprenentatge acadèmic, si no també, i no menys important, en termes d’actituds i hàbits personals: els nens arriben tots puntuals a classe i ben endreçats, a classe aprenen a llegir, escriure i sumar, així com a cuidar-se mútuament, a ser participatius i a resoldre positivament els conflictes.
La labor del professor no hauria estat suficient sense el suport de l’associació de dones del poble, que es preocupa cada dia de passar per les classes i comprovar l’assistència dels alumnes i intervenir per donar un cop de ma allà on calgui; també és important el reconeixement dels avis del poble, que van veure en principi l’escola com una idea dels “tubabs” [nom amb el que indiquen en la llengua wòlof als occidentals i que literalment vol dir “blanc”] i que ara consideren indispensable pel desenvolupament de la població local. Però els “responsables” principals de que arribi l’escola a Gumal son els membres de la família “Diallo”, tant els que porten anys vivint a Europa, i que volen tornar al seu poble d’origen eines de desenvolupament que no obliguin els joves a somniar en deixar el país i que tinguin oportunitats en casa; i el que resisteixen, buscant- se la vida com poden, i creant espais de trobada estables amb els joves i els nens amb activitats esportives. És el cas del Ousman, que encara conserva amb la il·lusió dels nens les esportives que li vam deixar l’any passat, i que és la ma dreta del professor, aprenent cada dia més com liderar una classe sense haver de cridar perquè els alumnes facin cas, i creant vincles amb ells a través de l’esport.
A tots ells va el nostre respecte i suport, perquè puguin seguir fent possible el funcionament de l’escola e incrementar el seu impacte en la comunitat en general.
El viatge ha estat tota una oportunitat per enfortir més els llaços amb tota la població, des del petits, fins als adults i poder establir els acords i col·laboracions futures.
L’ inauguració va ser un moment festiu important per tothom ja que marca un abans i un després a la vida del poble. Hi van participar l’alcalde, el ministeri d’educació, el professor, els alumnes amb els pares i els habitants del poble, inclòs el representant de la comunitat religiosa. Després de l’entrega simbòlica de les claus, als alumnes van organitzar una desfilada amb vestits típics i balls, acompanyats per un grup de percussionistes professionals.
Els dies en Gumal han sigut calorosos e intensos, així com ràpids. Hem trobat nens dels viatges anteriors i hem descobert com el paludisme continua deixant víctimes, especialment entre els petits.
Hem conegut histories de solidaritat comunitària i suport al que més necessita, de l’ unió que fa la força i ajuda a no tenir diferencies, del més estes concepte del “compartir”, lluny del deixar a l’altre “el que ja no necessito”, sinó del “ho necessitem”.
Amb la satisfacció del treball fet i amb l’ il·lusió del treball que queda per fer, tornem a casa carregats d’emocions, records, aprenentatges i motivacions per seguir amb la nostra tasca i la missió de millorar la qualitat de vida de les persones AMB les persones.
