El passat dissabte 18 d’abril vam dinamitzar l’espai compartit Quo Vadis?, un punt de trobada per reflexionar col·lectivament sobre el futur de La Rotllana, amb la participació de simpatitzants, persones vinculades i entitats col·laboradores.

La jornada es va dividir en quatre taules de debat, en les quals hi havia un tema i una persona conductora amb la qual poder debatre sobre temes concrets. Aquestes taules i les conclusions a les quals vam poder arribar van ser les següents:

TAULA DEBAT 1: Quin és el futur de la comunitat en l’era de la intel·ligència artificial – conduït per Rubén García, president Federació d’Associacions Veïnals.

En aquest grup es va reflexionar sobre el paper de les associacions de veïns, destacant la manca de relleu generacional i la problemàtica de l’habitatge com a reptes principals. Respecte a la tecnologia, es va arribar a les següents conclusions:

• La IA s’ha d’entendre com una eina de suport i mai com una substitució de la tasca humana. Es va alertar sobre el risc de perdre l’essència de les relacions personals i la creativitat si ens hi bolquem sense esperit crític.
• Es va debatre sobre la «trampa» de la IA: el fet que fomenta l’individualisme i que, tot i que ara sembla accessible, en un futur pot esdevenir una eina de pagament i control.
• La conclusió compartida va ser la necessitat de posar límits i fomentar l’autonomia personal: no podem negar la seva existència, però cal orientació per evitar que la tecnologia aïlli les persones darrere les pantalles.

TAULA DEBAT 2: Horitzons per al jovent amb i més enllà de la IA – Conduït per Xavier Gallardo, membre del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona.

El debat es va centrar en el moment de mobilització política actual, comparant-lo amb etapes anteriors com el 15M o l’onada del feminisme.

• Es va analitzar com l’extrema dreta està guanyant terreny en el discurs occidental i la importància que les entitats socials contrarestin aquesta tendència a través de valors i narratives pròpies.
• Es va subratllar la necessitat d’adaptar les activitats a l’entorn digital per arribar als joves, sense oblidar que l’acció comunitària presencial està esdevenint gairebé un acte «contracultural».
• La participació juvenil ha de passar per interpel·lar les emocions, oferir espais on els joves se sentin realment escoltats i garantir referents positius que els acompanyin.

TAULA DEBAT 3: Les oportunitats i reptes de l’esport – Conduït per Pilar Fernández, extreballadora de la Fundació Selecció Colòmbia.

Tenint en compte que la IA ha arribat per quedar-se a tot el món, vam arribar a diverses conclusions:

• La IA és una eina molt potent i pot servir per determinades circumstàncies, com la recerca d’informació i s’ha de saber utilitzar, però, tot i això, quan parlem d’esport, creiem i desitgem que mai podrà intervenir, ja que l’esport va més enllà de la salut física, és salut social i mental.
• La IA mai podrà substituir el sentiment de pertinença a un grup o la interacció constant amb els iguals.
• Es va destacar la figura de l’entrenador/a com un referent humà insubstituïble, clau per a la mediació de conflictes i l’escolta activa, tasques que la tàctica digital no pot cobrir.
• Es va reafirmar la importància de La Rotllana com un espai segur que serveix de punt de partida per a joves amb dificultats de relació, facilitant el vincle interpersonal a través de l’activitat física.

TAULA DEBAT 4: Com teixim espais de resiliència i suport als adolescents entre l’escola i les organitzacions d’educació en el lleure – Conduït per Sílvia Montes, directora de l’IE Turó d’en Caritg i l’Imma Alijarte, coordinadora pedagògica de l’IE Turó d’en Caritg.

• Es va emfatitzar que els espais educatius han de servir per capacitar les joves a través de l’acompanyament i l’escolta activa, una demanda recurrent de l’alumnat. Per això, cal que els centres es vinculin més amb les diferents formes d’educació existents per facilitar la cointegració dels més vulnerables.
• El gran repte actual és la generació de vincles familiars i la pedagogia per desconnectar de les tecnologies, ja que aquestes generen dificultats en l’aprenentatge i en les dinàmiques dels centres.
• Davant la reducció de l’espai públic com a lloc de creixement, es creu fermament en la necessitat de facilitar espais oberts, com ara obrir els centres educatius per a activitats en entorns segurs. Aquí, l’educació no formal és clau per a la cointegració i la participació comunitària.
• Com a conclusió final, es va destacar que aquests fòrums són absolutament necessaris per a la cohesió del barri, deixant la porta oberta a ampliar aquestes dinàmiques en futures trobades.

Moltes gràcies a tothom per ser-hi i per continuar fent Rotllana. Continuarem treballant i aplicarem tot el que vam aprendre i tindrem en consideració totes les aportacions que ens van fer les persones que van participar en aquesta jornada tan especial i important per a nosaltres.